Una és que obre la porta a fer jornada continuada a les escoles.
De cop i volta, descobreix les bondats d’aquest sistema.
Sembla una concessió a les plataformes reivindicatives d’algunes assemblees d’ensenyants que, colpejats per les retallades, intenten compensar les garrotades rebudes amb algunes propostes que, aparentment, poden fer menys feixuga la nova situació.
Cal veure que realment sigui d’aquesta manera. Moltes són una arma de doble tall que podrien resultar pedres a la pròpia teulada, fruit del descontentament i de la desorientació.
Ens crida l’atenció les raons adduïdes per la consellera: “Així tindran temps per no fer res”. Sembla una justificació apressada …
L’altra és el preu que s’implanta als Cicles Formatius de Grau Superior, que segueixen els alumnes que, superat el batxillerat, decideixen no anar a la universitat. Fins ara eren gratuïts. A partir del curs que ve costaran 360 euros.
Segons la consellera, és el que els adolescents es gasten anualment en un IPhone …
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!