Amb aquest títol provocador que és tota una declaració d’intencions, l’autor, un veritable savi d’aquests que haurien de sortir per ràdio i TV però no els hi conviden, no fos cas que la gent es posés a pensar, ens fa participar de les seves tesis ecosocialistes, fonamentades en un ampli coneixement de la ciència, la sociologia, la filosofia, la història i l’economia.
Res d’humà no li és aliè; amb passió i rigor pasa revista a les contradiccions del nostre temps. Des dels clàsics del marxisme fins al funcionament de la societat del capitalisme financer especulatiu, completament deslligat de les necessitats humanes i de la creació de riquesa veritable. Ens cal autocontenció.
Amb un ampli maneig de la bibliografia i de les fonts d’informació, ens posa en alerta sobre la crisi ecològica i la insostenibilitat del nostre mode de vida, que necessita un canvi radical.
Són especialment interessants els darrers capítols. De fet, el llibre és un recull d’articles i textos diversos dels darrers anys. L’autor hi planteja la conveniència de desfinançar l’economia i de socialitzar la banca. Estudia el fenomen de la ciutat moderna com a lloc de convivència democràtica i enriquidora amb la diversitat i proposa una ètica ecosocialista.
El llibre compta amb un epíleg de Michel Löwy, un dels referents de l’ecosocialisme.
Una obra que val la pena de llegir com a síntesi dels problemes contemporanis més acuciants.
Jorge Riechmann. El socialismo puede llegar sólo en bicicleta. Ed. Los libros de la catarata, 2012, Madrid