El bloc d'en Pere

El fil dels dies

2 de juliol de 2012
0 comentaris

Joan Tugores a la darrera UPEC. I potser l’última?

Jordi Serrano i Blanquer, rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya, ha inaugurat aquest matí, acompanyat dels dirigents d’UGT i CCOO, Josep M. Àlvarez i Joan Carles Gallego, la que pot ser la seva última edició.
Després de vuit anys, la UPEC s’haurà de convertir en un fòrum d’opinió, submergir-se per tal de dur una vida latent -dorment, en deia el seu rector- tot esperant temps millors.
El govern de Catalunya, el govern dels millors, li ha retirat la subvenció. Els ciutadans d’esquerres no som dels seus. I ja se sap que governen només per als qui els voten. I , segurament, ni això. 
Però no s’han limitat a entonar el cant del cigne; sinó que, combatius i reflexius fins al final, s’han presentat un parell de ponències ben interessants en la jornada d’avui.

Després de les presentacions i d’una divertida i incisiva ponència del mateix Jordi Serrano, ha obert foc ni més ni menys que Joan Tugores, economista, professor de la Universitat de Barcelona i exrector d’aquesta mateixa universitat.
 Amb un estil dens i àgil ensems -que difícil que és conciliar tot això; els bolígrafs treien fum i els cervells, encara més- el doctor Tugores titulava la seva conferència igual que el lema de l’edició d’enguany: El futur és a les nostres mans.
 No resumiré la conferència. Em limitaré a destacar allò que més m’ha cridat l’atenció.
En aquesta crisi, Europa és la baula dèbil, i l’objectiu de molts poderosos, dintre i fora d’Europa, és fer fracassar el model europeu, que ha consistit en una exitosa combinació de democràcia política, estat del benestar i desenvolupament econòmic. Els problemes europeus són també problemes globals.
-Només els mostraré un gràfic- ha dit el conferenciant als assistents; però no podia ser més eloqüent: el dèficit/ superàvit dels països del sud i del nord d’Europa  eren molt similars fins cap allà l’any 2000. Amb la creació de l’euro, moneda forta a imatge i semblança del marc alemany, estableix el punt d’inflexió i obre la via a l’especulació (recordem com al nostre país el preu dels diaris va passar d’un dia per altre de 100 pts. a un euro!). A partir d’aleshores, la població del sud s’endeuta amb els capitals prestats del nord, amb interessos nominalment baixos però molt onerosos.
Les corbes se separen dramàticament: el dèficit del sud és simètric del superàvit del nord. En conseqüència, rics i pobres, països del nord i del sud europeus, són igualment coresponsables de la crisi, i coresponsablement h’hauran de sortir.
Uns s’han endeutat més del compte perquè d’altres els han prestat -i se n’han beneficiat- més del compte també.
La sortida passa per una fiscalitat més sòlida sobre els rendiments del capital que actuï de mecanisme compensatori global, un deute públic federalitzat (els eurobons!) i una unió bancària europea.
 Poc amic de maniqueismes, el doctor Tugores ens parla de la necessitat de conciliar els mercats amb la democràcia -un mercat eficient, que assigna adequadament els recursos, és un bé públic de primer ordre; un mercat desregulat o capturat per determinades elits no és un bon mercat-.
La competitivitat i la cohesió tampoc no són contradictòries: els països competitius són també els més cohesionats, on hi ha menys desigualtats. A aquest respecte és decisiva una educació de qualitat que arribi a tothom, no pas elitista.
L’eficiència i la distribució també són conciliables: els països més desiguals, amb una base fiscal més feble, són menys de fiar. La prima de risc està vinculada a polítiques antisocials.

Moltes altres qüestions ha tocat el professor Tugores: patim d’una irresponsabilitat envers les generacions futures, els podem deixar un món pitjor que el que hem trobat, amb deute mediambiental, problemes demogràfics i sobreendeutament. Transmetre’n el cost a les generacions futures és menysprear-les. Cal un pacte intergeneracional.
 Hi ha el perill de regressió a un ordre social tancat, en què una elit controla els principals recursos. Una espècie de neofeudalisme, amb desigualtats i retrocés sociopolític i econòmic. L’època del welfare state, aquesta creació europea, és en aquest aspecte una excepció històrica que alguns volen fer desaparèixer.
Cal decidir qui tindrà veu en els àmbits de decisió supranacional, que representi realment, de forma democràtica, la veu dels ciutadans de cada país. Fins ara, aquest àmbit l’han ocupat els membres de l’elit que defensa els interessos més minoritaris però molt poderosos. No cal citar-ne exemples.
 El món sortirà d’aquesta crisi radicalment diferent. Cal dibuixar una alternativa progressista que retorni als temps previs a la divisió de les esquerres amb les seves postures enfrontades davant de la primera guerra mundial.
Cal preservar l’estat del benestar i la democràcia, No han estat pas un somni, sinó una afortunada realitat. El monstre -el dinosaure- que amenaça les nostres aspiracions encara continua present.

A la tarda, debat sobre les noves formes de protesta i/o representació política. Simona Levi fa aportacions especialment interessants, pel gust d’aquest cronista: Sense plaer no hi ha rebel.lió, i sense rebel.lió no hi ha canvi. El model, més que horitzontal, és viral. El propòsit dels ciberactivistes que fan tecnopolítica no és imposar, sinó compartir. Cal també un reconeixement de les capacitats i aportacions de la feina de cadascú per col.laborar en la xarxa. No és una barreja indistinta, sinó una suma d’inicatives.
L’objectiu no és el martiri ni el fracàs. Es tracta de plantejar-se objectius assolibles, d’acord amb les pròpies possibilitats, per tal de no fracassar. Es pot conjuminar el realisme de les lluites quotidianes amb la radicalitat de fons, com corroboren els sindicalistes presents a la sala.

La UPEC se celebra al local de la CONC i és el fòrum per excel.lència del conjunt de les esquerres catalanes sense exclusions, dels més moderats als més radicals. Per a tots hi ha lloc i veu.

Llarga vida a la UPEC!  És més necessària que mai. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.