“La situació és greu, no cal dir-ho, i en això tot el món hi està d’acord. (…) La impressió immediata de qualsevol observador és que l’home del carrer, el veí corrent, ignora absolutament els termes de l’embolic i, pitjor encara, no troba enlloc el menor indici d’esperança -ni que sigui una mínima promesa- per a eixir del pas”
“Naturalment, sabem que el mal ve de lluny, i que les solucions locals mai no seran vertaderes solucions. Un dels colps més rotunds que ha rebut el vell concepte de sobirania dels estats nacionals és aquest: l’econòmic(…). Si alguna vegada guanya l’esquerra, es veu obligada també a sotmetre’s a les directrius del maremàgnum neocapitalista”
Fuster ho escrivia el 1979 a les pàgines de El País, en un article titulat “Economia per a profans”, inclòs en un recull de textos publicats en aquest diari i a La Vanguardia entre l’any esmentat i el 1986.
Els clàssics sempre són actuals.
Joan Fuster. Viure per viure. Publicacions de la Universitat de València, 2005
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
PS: Hom diu que morí quinze anys fa. El trobe ben viu avui mateix.