Publica a Sin Permiso, una revista que ha hagut de recórrer a un crouwdfunding per mantenir la seva
edició digital.
Un
article que no té pèrdua sobre la dialèctica necessària en el capitalisme entre crisi i producció capitalista, entre treball i generació de valor, entre mercanitilització absoluta amb el triomf total del capitalisme i extinció d’aquest mateix règim.
“Si el capital aconseguís convertir completament el treball humà en mercaderia, també destruiria la llibertat humana, inserida en el treball, que permet la generació de valor”.
“L’entestament a tenir el model tancat és un error que no puc perdonar a Marx”.
“El caprici autodestructiu del capitalisme és la idea que més necessitem revitalitzar per reradicalitzar el marxisme”.
“Les coses (en el capitalisme) poden empitjorar perpètuament, sense que mai no arribin a millorar”.
“(Els marxistes erràtics) volem minimitzar els innecessaris costos humans d’aquesta crisi. Volem defensar els innombrables projectes de vida que es veuran esclafats sense cap contrapartida per a les futures generacions d’europeus”.
“Irònicament, els qui detestem l’eurozona tenim l’obligació moral de salvar-la”.
“Es tracta d’evitar el maximalisme revolucionari que, en el fons, ajuda els liberals a superar qualsevol oposició a la seva niciesa autodestructiva, sense perdre de vista la intrínseca lletjor del capitalisme a l’intentar salvar-lo de si mateix per raons estratègiques. Què és, al capdavall, l’humanisme marxista sinó lliça constant amb allò en què ens convertim?”
Bon Nadal!