El bloc d'en Pere

En el seu article a l’Ara d’avui dissabte del suplement aracriatures, aquest exprofessor amb experiència en tots els nivells docents es pregunta si tenim un bon sistema educatiu.
Posa de relleu que des de la implantació de la LOGSE (amb l’ESO, que és la seva conseqüència) hi ha menys graduats en secundària postobligatòria: han baixat del 67,8% entre la població de 20 a 24 anys l’any 2000 a un 62,8% l’any passat.
Molt discretament, l’autor recorda que el 90% dels que aproven l’ESO sense repetir cap curs opten pel batxillerat (i s’exposen al fracàs posterior).
 

Han passat 16 anys des de la implantació generalitzada de l’ESO, l’any 1996; han passat quatre promocions senceres d’estudiants i tenim certa perspectiva sobre els seus resultats.
En un principi, el nou sistema es veia com una mesura clarament progressista: estendre l’educació obligatòria fins als 16 anys democratitza l’ensenyament. El problema és la manera com s’ha fet, i si calia barrejar tota llei d’alumnes en unes mateixes aules fins a una edat tan avançada en l’adolescència.
Aquesta és probablement una de les falles del sistema, i l’altra, potser encara més grossa, és la manca crònica de recursos amb què es va afrontar la reforma educativa. (I molt temps abans de les actuals retallades! Què passarà ara amb l’increment de les ràtios i la desaparició dels pocs recursos que hi havia per atendre la mal anomenada diversitat, és a dir, els alumnes molt difícils d’integrar en una aula corrent?).
Els resultats deficients en coneixements i destreses dels alumnes són coneguts de tothom.
Algun dia s’hauria de fer un balanç crític de tot plegat, i no pas des d’una òptica retrògrada. Algun dia s’hauran de posar de relleu els interessos corporatius que van enfrontar-se al llarg de la seva implantació.
Recordo a aquest respecte un llibre molt interessant d’un prestigiós sociòleg de l’educació nord-americà, Thomas Popkewitz, titulat Sociología política de las reformas educativas, que ens prevenia davant de l’asèptica neutralitat amb què alguns pretenen observar aquests fenòmens. En una reforma del sistema educatiu hi ha col.lectius de professionals -corporacions- guanyadors i altres de perdedors, beneficiats o perjudicats en els seus legítims interessos professionals.
Hauríem de preguntar-nos si aquest factor no va ser negligit a l’hora de cantar les excel.lències del nou model per part dels qui corporativament en sortien beneficiats.