El bloc d'en Pere

El fil dels dies

12 de març de 2012
0 comentaris

Frederic Mompou : Música callada a l’Auditori

Un experiment fallit, equivocat en els seus plantejaments.
El magnífic pianista Josep Colom ha interpretat aquest vespre a l’auditori de Barcelona aquest conjunt de quatre quaderns per a piano sol. Segons el compositor, “aquesta música és callada perquè la seva audició és interna. Contenció i reserva. La seva emoció és secreta (…) Aquesta música, fidel al meu credo estètic, és símbol de renúncia.”
Doncs bé, la posada en escena de Claudio Colangelo tira per terra, al meu parer, les intencions del seu autor, i transforma l’audició d’aquesta col.lecció de peces breus en una superposició ben poc íntima i ben poc callada del text potentíssim de Joan de la Creu -el Càntic espiritual, del qual afirma Mompou que en va treure el títol-, ben dit per María Beloso, i de la música maltractada de Mompou, a la qual se li oclueixen els silencis, tan importants en la seva música, amb els mots del sant místic, al dictat dels impulsos d’una horror vacui d’efectes desconcertants i desgavelladors.

Ha faltat confiança en la música, que pretén suggerir i no pas mostrar ni il.lustrar, i ha mancat també consideració envers l’intèrpret, que es basta a si mateix per transmetre’ns la música del gran compositor català, sense que li calguin per a res les evolucions en escena de l’actriu, ni les paraules indiscretes i sobreres del seu recitat, que tallaven silencis i fins se superposaven als sons, en una mena de clústers confusos.

Esperem, en una ocasió més avinent, poder gaudir de la música servida per aquest intèrpret excel.lent i de tarannà discretíssim, que ens recorda el del compositor de la música que avui ha intentat interpretar.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.