Del Llibre del desasossec, anotació de l’1 de desembre de 1931: “Fingir és estimar. No veig mai un somriure bonic o una mirada significativa que no mediti, de sobte, i fos de qui fos la mirada o el somriure, quin és, des del fons de l’ànima en el rostre de la qual se somriu o mira, l’estadista que ens vol comprar o la prostituta que vol que la comprem. Però l’estadista que ens compra va estimar, almenys, el fet de comprar-nos; i la prostituta, aquella que comprem, va estimar, almenys, el fet que la compréssim. No escapem, per més que vulguem, del la fraternitat universal. Ens estimem tots els uns als altres, i la mentida és el bes que intercanviem.”