En una anotació del 8 d’abril de 1931 del Llibre del desassossec, obra del seu heterònim Bernardo Soares, l’autor manifesta el seu escepticisme davant dels intents reformadors en política:
“Revolucionari o reformador – l’error és el mateix. Impotència per dominar i reformar la pròpia actitud envers la vida, que és tot, o el seu propi ésser, que és gairebé tot, l’home fuig per voler modificar els altres i el món extern. Tot revolucionari, tot reformador, és un evadit. Combatre i no ser capaç de combatre’s. Reformar i no tenir esmena possible.”