El bloc d'en Pere

Fa un any érem en terres sorianes, aprofitant el pont. Passant per la Laguna Negra camí dels Picos de Urbión, una placa commemorativa recordava l’excursió que havia fet Antonio Machado al mateix lloc i el mateix dia, cent anys abans.
Fa just un ay que passejàvem arran del Duero, de San Polo a San Saturio, en un matí fred i solitari d’octubre. Uns versos del poeta recorden aquest lloc per on havia passejat tantes vegades:
He vuelto a ver los álamos dorados,
álamos del camino en la ribera
del Duero, entre San Polo y San Saturio,
tras las murallas viejas
de Soria -barbacana
hacia Aragón, en castelllana tierra.

   Estos chopos del río, que acompañan
con el sonido de sus hojas secas
el son del agua, cuando el viento sopla,
tienen en sus cortezas
grabadas iniciales que son nombres
de enamorados, cifras que son fechas.
¡Álamos del amor que ayer tuvisteis
de ruiseñores vuestras ramas llenas;
álamos que seréis mañana liras
del viento perfumado en primavera;
álamos del amor cerca del agua
que corre y pasa y sueña,
álamos de las márgenes del Duero,
conmigo vais, mi corazón os lleva!

De Campos de Soria, dins Campos de Castilla

Per als catalans, Machado pot ser una figura contradictòria: d’una banda, és aquell que escriví:

Castilla miserable, ayer dominadora,
envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora.

en el poema A orillas del Duero, dins Campos de Castilla

També és el defensor de la República, mort i enterrat en terres catalanes del nord.

Però,
d’altra banda,  féu evidents més d’una vegada els seus prejudicis o
incomprensió davant de les reivindicacions nacionals de Catalunya.