La diada semifestiva i civicoliterària de sant Jordi podria ser una bona data per proclamar la República, almenys a Catalunya. Acabaríem amb una de les feixugues herències de la transició. Deixeu-me somiar …
Després d’anys i panys d’involucar-nos en debats espanyols sense treure’n cap rendiment constatable, només ens faltaria ara perdre el temps en el debat monarquia-república. Ja Cambó va ho deixar ben establert: Monarquia? República? Catalunya! (i el fet que després no ho sapigués gestionar bé no lleva raó a l’argument).
Una Catalunya independent – que és allò a què hem d’aspirar – seria naturalment una república, si més no pel fet que no sé pas on aniríem a cercar un monarca en el cas que volguéssim pagar-nos-en el luxe.
Si els espanyols volen treure’s de sobre la monarquia, que ho facin; però de moment millor que discuteixin molt i facin poc: t’imagines qui podria ser, amb la correlació de forces polítiques actual, el primer president de la República Espanyola?
No sé si per Sant Jordi hem de proclamar res – em sembla si més no prematur -, però el que sí que tinc molt clar és que el calendari ha ser el nostre calendari, no el calendari dictat per caceres d’elefants accidentades.
Una Catalunya independent – que és allò a què hem d’aspirar – seria naturalment una república, si més no pel fet que no sé pas on aniríem a cercar un monarca en el cas que volguéssim pagar-nos-en el luxe.
Si els espanyols volen treure’s de sobre la monarquia, que ho facin; però de moment millor que discuteixin molt i facin poc: t’imagines qui podria ser, amb la correlació de forces polítiques actual, el primer president de la República Espanyola?
No sé si per Sant Jordi hem de proclamar res – em sembla si més no prematur -, però el que sí que tinc molt clar és que el calendari ha ser el nostre calendari, no el calendari dictat per caceres d’elefants accidentades.