Acaba d’aparèixer un recull amb aquesta temàtica, amb una selecció de tres contes de tres autors de novel.la policíaca de gran èxit a Itàlia.
Dels tres, per mi el millor és el d’Andrea Camilleri, que tracta de la figura d’un jutge que arriba a Sicília provinent del nord, en els temps de la unificació italiana, i és capaç de desmuntar una trama mafiosa i d’actuar amb gran coratge justament perquè ignora, mai no sabrem si deliberadament o ho fa veure, la incipient organització mafiosa.
La ironia camilleriana i l’acolorit dialecte sicilià triomfen un cop més.
Els altres dos narradors, Carlo Lucarelli -amb el rerefons del tràgic atemptat a l’estació de Bolonya els anys 70, encara no prou aclarit- i Giancarlo de Cataldo -amb un alcalde corrupte antic company d’escola del fiscal que li instrueix un procés- no desmereixen pas al costat del gran mestre.
Una bona mostra de la novel.la policíaca italiana dels nostres dies, que s’ha revelat de gran eficàcia a l’hora de denunciar els mals de la Itàlia berlusconiana.
Giudici. A. Camilleri, G. de Cataldo, C. Lucarelli. Einaudi ed. 2011