Perquè el règim monàrquic no és aliè a la situació de regressió social que patim. Segons Vicenç Navarro -un socialdemòcrata radical, al capdavall-, n’és una pedra angular.
La feblesa històrica de les esquerres al país nostre és una constant; no hi ha premsa d’esquerres; estem a la cua de la despesa social per habitant; hi ha menys treballadors públics i més frau fiscal que enlloc; ens acompanyen en la desgràcia Portugal i Grècia, països intervinguts. No és pas casualitat.
No és veritat que la UE no ens deixi fer altra cosa: corregir el frau fiscal o augmentar els impostos sobre el capital no està pas prohibit, a l’eurozona.
El problema de fons no és pas econòmic, sinó polític: vivim en una democràcia empobrida.
L’enorme domini de l’establishment ultraconservador heretat del règim dictatorial i liderat pel monarca, amb el seu domini dels aparells de l’estat i dels mitjans de comunicació, és a l’origen del nostre endarreriment polític, econòmic i social.
Liberté, Égalité, Fraternité!
Rajoy i Mas ja en poden anar prenent nota. CDC, tan “dúctil” segons els seus defensors, ja ha iniciat una deriva no tan cruament i cruelment neoliberal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!