Aquesta escriptora i periodista a cavall dels segles XIX i XX ens va deixar unes belles i apassionades cròniques de la ciutat italiana, escrites en tres moments diferents.
La part més pintoresca i vital és la primera i més extensa, del 1884.
Hi veiem els habitants humils del nucli històric, allò que menjaven, les supersticions, l’usura, la misèria i també la solidaritat entre ells.
Matilde Serao mantingué una decidida posició antifeixista fins al final de la seva vida.
Publicat en italià per Biblioteca Universale Rizzoli