Rafael Ribó és un personatge terriblement incòmode per al bloc de poder que ens governa. On s’és vist un Síndic d’esquerres amb l’actual majoria governamental?
I en Ribó
no es talla un pèl: denúncies sobre la inhumanitat dels Centres d’Internament per a Estrangers, crítiques obertes a la gestió dels conflictes per part de la conselleria d’Interior , etc.
S’ha convertit en l’enemic a abatre, el darrer bastió institucional progressista davant del corró neoliberal que ocupa absolutament tots els ressorts del poder públic. Els ressorts del poder privat no els ha abandonats mai.
I es recorre a les eines que tan útils s’han demostrat a l’hora de fer caure el govern d’esquerres: la mentida, la calúmnia i la difamació fan forat. “Calumnia, que algo queda!”.
El síndic ja pot anar demanant una compareixença al parlament, que la pedra ja s’ha llançat.
Fins i tot es treu el tema en un programa de la ràdio pública catalana en dia i hora de màxima audiència . Favors amb favors es paguen i es tracta d’anar fent forat.
El Mundo i la Camacho fan la feina més bruta i els altres s’asseuen a esperar.