En alguna altra ocasió n’he parlat. Em sembla una meravella: en un coster encarat a llevant, al darrere té la muntanya de sant Pere Màrtir i al davant, Montjuïc, amb el mar al fons -i el camp del Barça!
En ple hivern també hi floreixen uns quants rosers. I és honorat amb una escultura d’Andreu Alfaro que canvia de forma segons l’angle de contemplació.
P.S.: M’assabento per la revista El Temps que la instal·lació d’aquesta escultura obeí a un encàrrec que sorgí del regidor Trias Fargas. Una cosa més que li hem d’agrair.