El bloc d'en Pere

Al programa Àgora, entrevista amb Josep Oliver, economista professor de la UAB. El tema és el rescat d’Espanya, però en cap moment, ni entrevistador ni entrevistat, no posen en qüestió el perquè de l’endeutament, que el mateix Oliver reconeix que es va disparar enormement en només una dècada en el sector privat. Tampoc ni entrevistador ni entrevistat no qüestionen la conversió del deute privat en deute públic, una altra clau del problema.

Si fos un assumpte purament comptable -tant deus, tant hauràs de pagar-, no caldria que en parléssim gaire més.

Com va ser possible tant d’endeutament? Per qui estava estimulat? A qui beneficiava? Diversos autors apunten als capitals acumulats a la banca alemanya, resultat de no apujar els sous, sinó més aviat precaritzar (minijobs i altres) els treballadors alemanys. 
Curiosament, és el govern alemany el que imposa les condicions draconianes a la resta d’Europa.  Quins interessos defensa?

No he vist imatges ni comentaris a la CCMA de la cassolada d’ahir davant del Banc d’Espanya, com no n’hi va haver de les protestes davant de la Caixa (o Caixabank). 
Sota el control absolut de la dreta, sembla haver optat per la invisibilització de les pràctiques dissidents, com a via per minimitzar-les o negar-les.

En una bona novel.la de Jordi Sierra i Fabra, Els homes de les cadires,  apareixen uns homes de negre que apareixen sempre que està a punt de passar una desgràcia. El protagonista no se’n desfà fins que no posa terme al malefici que pesava damunt seu.
Ves per on, Sierra i Fabra l’encertava profèticament, molts anys abans de la crisi sistèmica actual. De moment, el portaveu dels “homes de negre” de debò surt un dia sí i l’altre també a parlar-nos des de Catalunya Ràdio dels mals que ens esperen; sobretot si, com han fet els grecs, se’ns acudís d’amenaçar-los de no fer-los cas.