L’exconseller d’Educació Ernest Maragall ens anuncia en una entrevista a l’Ara la publicació de les seves reflexions sobre ensenyament: una defensa de la seva LEC (Llei d’Educació de Catalunya) que en el seu moment fou aprovada amb el consens de CiU i amb la disconformitat d’amplis sectors de la comunitat educativa i d’ICV.
D’aquesta manera actuava d’element desintegrador del govern al qual pertanyia, fins i tot amb declaracions explícites.
Carrega contra mestres i sindicats i defensa uns pressupòsits que fan una música molt semblant a la de les recomanacions de l’FMI per a Portugal: precaritzar el lloc de treball dels ensenyants en ares d’una optimització i millora del servei (!!). Hi ha implícit en aquest discurs que si no hi ha un millor servei educatiu és culpa dels mestres i professors: cal castigar-los i fomentar-ne la inseguretat perquè rendeixin més i millor. Que depenguin de l’arbitri de les direccions dels centres. Com si no hi hagués capelletes.
I mentrestant, a concertar escoles privades que separen per sexe.
Faria les delícies de qualsevol neoliberal. No hi ha res més desmoralitzador que l’esquerra que no es diferencia de les dretes.
Si això és la Nova Esquerra Catalana, auguro llargs anys d’hegemonia electoral a CiU, amb estat propi o sense.