Per a mi el tema més substantiu és el contingut en el paràgraf final: els polítics no prenen les mesures que haurien de prendre perquè perdrien les eleccions. Si voleu mostres a nivell local, amb un exemple elemental i ben entenedor: quin alcalde hauria sortit elegit – o reelegit – si no hagués promès – i construït – un polisportiu més gran i ben dotat que el del poble del costat?
En general, hi ha un criteri que, de tan simple, fa vergonya d’haver d’enunciar: el límit a l’estat social és allò que ens poguem pagar. I en generral no s’ha actuat amb aquesta prevenció: al contrari, s’han creat unes estructures assistencials i de despesa pública en general que, simplement, no podem pagar. De manera que, a més d’afluixar el tremp de les persones que se senten responsables principals de la seva vida, hem deixat un deute que pesarà com una llosa en les generacions futures, que hauran de pagar la nostra festa.
En general, hi ha un criteri que, de tan simple, fa vergonya d’haver d’enunciar: el límit a l’estat social és allò que ens poguem pagar. I en generral no s’ha actuat amb aquesta prevenció: al contrari, s’han creat unes estructures assistencials i de despesa pública en general que, simplement, no podem pagar. De manera que, a més d’afluixar el tremp de les persones que se senten responsables principals de la seva vida, hem deixat un deute que pesarà com una llosa en les generacions futures, que hauran de pagar la nostra festa.