L’Alter i l’Ego són un de sol en el món veritable, lligam dels esperits.
Perquè altri no sigui una paraula vana, cal que la meva existència no es redueixi a la consciència que tinc d’existir, que embolcalli també la consciència que se’n pot tenir.
El cogito s’ha de descobrir en situació.
El veritable cogito no defineix l’existència del subjecte que la consciència té d’existir, no converteix la certesa del món en certesa del pensament del món, no reemplaça el món mateix per la significació món. Reconeix, al contrari, el meu pensament mateix com un fet inalienable i elimina tota mena d’idealisme descobrint-me com a “ésser en el món”.
Maurice Merleau-Ponty, prefaci de
Fenomenologia de la percepció