Un film vibrant, de ritme frenètic com el capitalisme especulador que és l’amo i senyor de les nostres vides.
Un bon diagnòstic social i econòmic, amb final despietat com el sistema que realment ens governa i ens controla: “Robem als més pobres per donar-ho als més rics” (frase històrica, pronunciada realment)-i la junta d’acionistes aplaudeix entusiàsticament mentre el protagonista -d’una curiosa semblança amb Nicolas Sarkozy, i amb una amant que sembla la Naomi Campbell- pensa amb cinisme amarg en el final catastròfic de tot plegat, “mentre juguen com criatures”.
El recomano vivament.
Atentament