En aquest estudi d’economia política, l’autor, geògraf emiment i un dels més destacats marxistes acadèmics, analitza les contradiccions del capitalisme en la crisi actual.
La seva tesi central és que el capital necessita circular incessantment per obtenir la seva reproducció ampliada (li és imprescindible un 3% de creixement), i que en aquest procés trobarà inevitablement barreres que intentarà sortejar amb la provocació de noves crisis.
Harvey analitza els fluxos de capital promoguts pel que anomena nexe Estat-finances i recorda la importància del poder de l’estat en l’afavoriment de la circulació del capital.
Caldrà un Partit de la Indignació, com ell l’anomena, per aturar la lògica autodestructiva del creixement exponencial associat a l’acumulació sense fi del capital, amb les terribles desigualtats que genera necessàriament i l’amenaça de l’exhauriment dels recursos naturals . De la voluntat i organització dels resistents dependrà la sortida final.
Per la seva capacitat de síntesi em recorda l’obra de Marshall Berman Tot el que és sòlid s’esfuma en l’aire, un altre estudi dels que fan època.
És una síntesi magnífica per al lector mitjà, en un text sense notes a peu de pàgina.
David Harvey. El enigma del capital y las crisis del capitalismo. Ed. Akal, 2012