El bloc d'en Pere

1. Primer de tot, he de dir que no entenc la pressa a convocar eleccions: ens interessa molt saber qui tindrem davant. És segur que no serà pas l’actual govern Rajoy.

2. Potser la pressa a convocar-les s’explica perquè alguns pensen que difícilment tindrem un adversari que fabriqui tants independentistes com el govern Rajoy, que té els dies comptats.

3. Però s’oblida que la radicalització de posicions es retroalimenta a una banda i a l’altra: això ens porta a un carreró sense sortida, no pas a unes expectatives millors.

4. Tampoc no podem perdre de vista que, amb les xifres del 9N a la mà, no surt una majoria independentista clara a Catalunya. Ignorar-ho és no voler veure la realitat.

5. Penso que l’endemà de les eleccions continuarà la lluita de tots els sobiranistes per guanyar les llibertats nacionals de Catalunya. Els catastrofistes, els mil·lenaristes, tots aquells que exclouen del seu horitzó els qui no pensen exactament com ells quedaran en fora de joc.

6. Serà un procés llarg i difícil, no pas una cursa de velocitat. Guanyarà qui actuï amb més intel·ligència i aglutini una majoria més àmplia darrere seu.

7. La política dels governs de CiU, recolzada darrerament per ERC, en  constitueix el llast més feixuc. Tirar la culpa de tot a Madrid, vella tàctica del pujolisme, no serveix de res.

8. Per això no crec pas que ni CDC ni Artur Mas puguin liderar aquest procés a llarg termini: la política dels seus governs l’invalida a l’hora de liderar un procés d’emancipació, a pesar de l’habilitat que el president ha demostrat quan ha estat capaç de junyir al seu carro els qui només hi poden perdre aliant-se amb el seu competidor principal.

9. A la llarga, els catalans tenim guanyada la batalla pel nostre reconeixement com a subjecte polític de ple dret. És una opció àmpliament compartida per la gran majoria dels catalans i amb cada cop més defensors arreu de l’estat, diguin el que diguin alguns catstrofistes que només pensen en el termini curt i, potser, en els seus interessos de part.

10. El 28S, per tant, començarà un procés constituent de llarg abast, que també tindrà repercussions profundes en l’estat espanyol. Serà possible sempre que actuem amb la màxima unitat i pensant de debò en els interessos nacionals de Catalunya.