El bloc d'en Pere

El fil dels dies

27 de juliol de 2012
0 comentaris

Crònica d’un concert que no ha estat

Feia anys que volíem assistir a la trobada d’acordionistes d’Arsèguel, que té una vigília el dia abans a la Seu d’Urgell amb el concert de les dotze nacions. Aprofitant que hi passàvem, havíem decidit d’anar-hi enguany, i hem reservat hotel. Una estona abans del concert, ha caigut un ruixat d’estiu, ben típic del Pirineu en aquesta època de l’any. Per a sorpresa nostra, el concert d’avui al vespre s’ha suspès.

Per fer passar-me el mal gust de boca, us en faré una crònica imaginària: 
El concert ha començat amb el quebequès Raynald Ouellet, que, acompanyat d’un percussionista, ha escalfat el públic ràpidament. Els jardins del seminari de la Seu s’han anat omplint de dos tipus de gent: els d’edat madura, sovint en parelles, i les colles de joves d’aspecte més folk o xirucaire. La diferència d’edat no és un obstacle per a l’harmonia i confraternització d’aquestes dues grans categories.
Ha continuat l’uruguaià Enrique Tellería i el seu bandoneó. La gràcia d’aquesta trobada és admirar les infinites varietats que presenta això que els profans anomenem acordió, i com s’ha anat adaptant a les diverses èpoques i cultures.
Ha continuat un grup colombià de quatre músics que ens han fet ballar, si més no amb els peus, a base del seu vallenato.
Un acordió cromàtic ucraïnès, en solitari, hi ha posat un bon contrapunt. Tot seguit, un trio portuguès de l’Alto Minho, amb acordió diatònic i cromàtic. Després, una concertina cromàtica escocesa; a continuació, un acordió diatònic acompanyat de flauta travessera i violí, tots ells irlandesos.
El concert ha prosseguit amb un trio bretó amb veu, i un duo francès de dos acordions, un de diatònic i un altre cromàtic.
A continuació, un dels plats forts, el duo format pels bascos Joseba Tapia i Leturia, acordió diatònic i percussió, que no han defraudat les expectatives.
Després un altre solista, aquest cop búlgar, seguit d’un quartet italià amb guitarra i veu.
Han finalitzat aquesta magnífica vetllada els catalans Cati Plana i Pep Moliner, diatònic i fiscorn, i el grup Néixer, que fa l’excepció com a
 trio d’harmòniques sense acordió.
Una vetllada que ha valgut la pena. Acabem tard però satisfets i potser l’any que ve hi tornarem.
Els que pugueu, no us perdeu la jornada de demà a les deu del vespre a Arsèguel. Repeteixen tots aquests músics i s’hi afegeixen molts d’altres com a acordionistes del Pirineu. 
Josep Palau i Fabre
24.02.2014 | 4.03
La Chacón és del PSC?
04.03.2013 | 11.51

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.