El bloc d'en Pere

No us la perdeu. Cinema del bo i autèntic.
Ni li sobra ni li falta res.

Una hora i quart de pel·lícula que m’ha tingut arrapat a la butaca.
Els presos d’un establiment de màxima seguretat a Itàlia, condemnats per delictes greus, molts d’ells relacionats amb activitats mafioses, posen en escena Juli Cèsar de Shakespeare.
El director teatral els demana que s’expressin en el seu dialecte, perquè així guanyen autenticitat.
La gran majoria provenen del Mezzogiorno -els altres no delinqueixen?
La dialèctica que s’estableix entre la ficció de la representació teatral i la crua realitat de les seves vides escapçades posa la pell de gallina. La sobrietat de la posada en escena i de la direcció cinematogràfica -amb una música que subratlla oportunament els moments més intensos- acaben de donar contundència al film.

Els germans Taviani, amb més de vuitanta anys, ens donen una altra lliçó de gran cinema.