Mentre ens van anunciant retallades inacabables que ens cauen al damunt com les garrotades que ens claven en una pallissa -les primeres les sents però arriba un moment que t’insensibilitzes: és el propòsit dels retalladors-, és més necessari que mai reaccionar i no abandonar-se al fatalisme.
De manera pacífica i democràtica, però ferma, cal que celebrem el Primer de Maig com es mereix i que els carrers de les ciutats s’omplin de treballadors en la defensa dels seus drets i de la seva dignitat.
Alguna esperança hi ha: la línia retalladora a ultrança Mas – Rajoy – Sarkozy – Merkel dóna indicis que pot començar-se a esquerdar per la part europea.
Que així sigui!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!