Albert Recio, en el marc de la UPEC, ens parla de l’economia crítica, que reuneix diversos corrents heterodoxos respecte de l’economia neoclàssica hegemònica.
El nostre model econòmic és insostenible perquè no és replicable en el futur: econòmicament, perquè genera superàvits i dèficits comecials crònics, sempre en els mateixos països. L’economia espanyola té un dèficit crònic, importa més que no exporta. La bombolla immobiliària servia per tapar aquest dèficit. Hi ha unes desigualtats de renda molt grans, a més.
Socialment, la vida humana no se sustenta només en el treball mercantil, sinó també en el treball de cura, travessat per unes desigualtats de gènere enormes.
Ecològicament, els recursos energètics fòssils s’acaben i els danys ecològics poden ser irreversibles.
El capitalisme és un sistema inestable que genera mals socials, però el sistema de planificació central també va fracasar. Ningú pot planificar tota l’economia. El model soviètic era una economia burocràtica que va fallar per manca de democràcia. Cal impulsar l’economia social.
En el torn de preguntes, admetrà que l’esquerra no ha reflexionat prou sobre la caiguda de l’imperi soviètic: les societats dels països de l’Est es van deixar expropiar els béns públics perquè eren societats passives. Tot plegat el porta a pensar que no hi ha d’haver un sol mecanisme organitzatiu social. No hi ha regles d’or, però calen regles.Calen estructures combinades segons el nivell.
Es mostra crític amb el decreixement, perquè el considera un eslògan pededor. És millor propugnar el benestar, una vida bona.
Ivan Miró, cooperativista, sosté que la mercantilització ha destruït les comunitats, cosa que provoca un sentiment d’abisme. Cal refer la comunitat impulsant cooperatives de tot tipus, de treball, energètiques, d’ensenyament … Convé la propietat col.lectiva dels mitjans de producció amb gestió democràtica.
Com entendries tu una democràcia a la Unió soviètica sino escollir uns gestors o uns altres però tots amb el mateix model econòmic.