El bloc d'en Pere

Com cada any per aquestes dates, tinc el costum de llegir la poesia de J.V. Foix, en prosa o en vers, tant se val. El seu món màgic, que sorgeix per la força de la seva paraula, és únic.

Hauríem arribat, vogant, fins a la punta de les Coves; però els rems resistien el nostre esforç i la barca havia encallat, contranatural, en mar profunda. Dúiem un carregament de partitures amb composicions escrites al baterell del sol i de la sal. Les hem llançades a l’aigua per alleugerir la nau, però aquesta, immòbil en una mar passiva, ha vençut el nostre coratge i hem invocat, submisos, llebetjada.
Qui sirgava, invisible, contrarem? Qui llastava amb fardells imponderables? Quin sec ignorat envilia quilla i buc? O era cert que el migdia marès, el fumall agostenc acull els misteris que refusa la nit? Captius d’una potència rival, nodríem la imaginació de proeses antigues i d’arriscades previsions.
Tot d’una hem vist com de cap de Grills i desflorant la platja, s’acostava una filera de gegants de més de cinc metres d’alçària la figura dels quals s’esprimatxava de la base a la testa (…)
Ja el con tenebrós dels fantasmes solars encalçava la nostra humana esquifidesa, quan el xiscle d’una de les noies ha fet que ens tiréssim a l’aigua per salvar-les. Però les mans se’ns han omplert d’algues amb ròssec de cabellera i, a migdia suprem, ha fet nit.

(Del Diari 1918 )

O els versos finals del Cap d’Any que acompanya i tanca els Onze Nadals:

I diu: –Ja som a la Casa Vermella:
Grua, pluja o bruixot, jo só l’orat
Que cerqueu tots si foregeu la Meda,
Quan les bromes s’enfolquen a veremes
I el vi penetra, pubescent, la mar.
-Què vols, danser? Saber si la Bellesa
És una en l’U? I la Bonesa? L’U
Rael o rou? O l’antiga jovença!
Serviu, pillocs, l’amor, i en privadesa,
Del boll sobrer en feu gram per al comú.
I: -Els qui us narreu al quitrà de les places
O poliu rims a les planes del son,
Allibereu les egües a la platja!
I amb signes nous i amb clofolles de sol
Escriviu, purs, a les parets de l’aigua:
“A la conca dels mots espurna el Nom. “

                     Banyuls, Cap d’Any de 1960

Que tingueu un bon any.