El bloc d'en Pere

El fil dels dies

14 d'abril de 2013
0 comentaris

Avui fa 82 anys. La proclamació de la república en la nostra literatura

Però una alegria estranya havia d’entrar ben aviat a casa nostra, portada per la veu del Jaume. El rei Alfons XIII havia sortit del país i s’acabava de proclamar la República. Jo no m’avenia que allò fos cap felicitat a tenir en compte, però la joia del Jaume rajava per llavis i mans i era encomanadissa.

D’una revolada em va conduir al carrer on la gent s’havia reunit a parlar. Encara feia fresca però la primavera lluïa un sol de somni. Estava enlluernada de tanta llum i atabalada per les veus que repetien sense parar un sol mot: República.

(Maria Barbal. Pedra de tartera)

I tot anava així, amb maldecaps petits, fins que va venir la república i en Quimet se’m va engrescar i anava pels carrers cridant i fent voleiar una bandera que mai no vaig poder saber d’on l’havia treta. Encara em recordo d’aquell aire fresc, un aire, cada vegada que me’n recordo, que no l’ha pogut sentir mai més. Mai més. Barrejat amb olor de fulla tendra i amb olor de poncella, un aire que va fugir, i tots els que després van venir mai més no van ser com l’aire d’aquell dia que va fer un tall en la meva vida.

(…)

-Han hagut de fer les maletes… i, amb les maletes, ¡cap amunt!… deia en Cintet, i deia que el rei dormia cada nit amb tres artistes diferents i que la reina, per sortir al carrer, es posava cara postissa. I en Quimet deia que encara no se sabia tot.


(Mercè Rodoreda. La plaça del Diamant)


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.