El bloc d'en Pere

Passo per davant de l’edifici del carrer Angulo 1, on va viure el poeta. Cap placa no el recorda, i això que és un dels poetes granadins més importants. Actualment hi ha l’hotel Reina Cristina.
Al carrer de l’Alcaicería 7, on va néixer, és impossible trobar-hi res, convertit com està en un seguit de botigues adreçades al turisme.
L’antiga botiga de la família, a Arco de las Cucharas 2, tocant a la plaça de Bib-Rambla, on el poeta havia treballat una temporada, ja fa temps que no existeix. Ara hi ha una botiga de menjar ràpid.
Luis Rosales, l’autor de La casa encendida, on rememora la llar familiar i evoca la mare morta fins que retroba la identitat i el propi destí (la casa acaba il.luminant-se, d’aquí el títol); l’autor de El contenido del corazón, on evoca amb tensió i intensitat la seva infantesa a l’ombra de la mare, record omnipresent, sembla ser un autor poc reconegut a la seva ciutat natal.

(La imatge correspon a la casa on va viure Rosales, carrer Angulo 1)
 

Per la resta, Granada continua sent una ciutat magnífica per al visitant. Les vistes des del Generalife no tenen preu, i tampoc l’entrada per la cuesta de Gomérez i els jardins d’Angel Ganivet, una illa de frescor abans d’arribar a dalt de tot.
Al palau de Carles V, exposicions gratuïtes. Recomano la dedicada a Sean Scully, pintor irlandès que té un estudi a Barcelona des dels anys noranta (em sembla reconèixer les quatre barres nostrades i potser els colors del Barça entre les seves combinacions de franges de color -seran imaginacions meves?). També destacaria la d’art nazarí, amb peces procedents de Granada mateix, o de Sevilla.
I no parlem de l’esplèndida catedral, de nau ampla i majestuosa, que sempre que hi vaig em crida per moure’m amunt i avall, repetidament, entre els seus robustos i elegants pilars.
 

S’hi nota també la crisi: moltes botigues han tancat o es traspassen; en segons quines zones, t’assalten els pidolaires. Davant meu se n’acosta un a una parella just al meu davant dient que té una baixada de tensió i que només té un euro! Al cap d’un minut, se me n’acosta un altre que m’ensenya una vomitada al terra (!!) i em diu que no es troba bé.

Malgrat aquest pidolaires de salut fràgil i la calor d’estiu, Granada bé val un bon passeig.