Les filles del silenci present i vigilant em porten sempre a la perversa llunyania, saben el meu instant, el meu instant d’espant, d’isolament, malenconia i agonia. (Ronda amb fantasmes)
Per pura tafaneria, he assistit a un seminari obert sobre el pensament del psicoanalista Jacques Lacan al MACBA. El conferenciant, al llarg de les quatre tardes que ha durat el seminari, ha anat exposant amb molta autoritat el pensament d’aquest intel·lectual, complex, metafòric i indirecte. Malgrat que ostenta un cognom ben català, que té accent
El professor Quim Brugué, que va ser Director General de Participació Ciutadana amb el govern català d’esquerres -encara que ell mateix en diu tripartit, amb autoimposició del llenguatge de la dreta- comença establint una tipologia de lideratges: Hi ha el lideratge posicional, per ubicació en l’organització que atorga poder (col·loquialment, perquè em toca).Un segon tipus
Ramoneda fa la conferència final de la desena edició de la UPEC. Comença afirmant que l’esquerra ha perdut 30 anys, ja que els 70s van exhaurir els seus punts de referència, amb la construcció d’un sistema d’hegemonia ideològica diferent, quan la Thatcher accedeix al poder (“La societat no existeix. Només existeixen els individus”) i Michel
El veterà polític torna a presentar el seu llibre 2014, publicat el 2007 i que ha esdevingut profètic, perquè el 2014 ha de ser l’any de la democràcia. S’ha de votar, en referèndum o en eleccions al Parlament de Catalunya.Brillant orador com sempre, comença de forma contundent: l’independentisme no és una ideologia, sinó un objectiu
Segona jornada, amb la presència de tres primers espases: Joan Tardà, Joan Coscubiela i David Fernàndez.Obre el foc -metafòric- Joan Tardà: la nostra democràcia està, efectivament, captiva i segrestada. És una democàcia low cost. Som captius del passat immediat, de la manca de ruptura en el moment de la Transició.Invoca una revolució democràtica, amb reconeixement
Es compleix avui, 3 de juliol. Ara puc dir: sóc a la font i bec,i bec fins a morir-mede set de voler més no sabent què,que és així com no es moren veritat del tot: vivint en la freturad’alguna cosa sempre. Sensefretura, què seria de nosaltres,aquests a qui fou dat el privilegide la santa follia
Al darrer número de L’Avenç, el pensador escriu: “Comprendre com fer el paper servilment correcte obliga, en general, a renunciar a tota creativitat i tot risc.” “La cultura humanista, nascuda de la llibertat i de la crítica, corre el perill, en l’actual universitat, de ser enclaustrada, com si tornés al recinte monàstic, (…) a l’immobiisme
Sota la direcció/coordinació de Carme Junyent, es publiquen les ponències sobre les jornades dedicades al gènere en la llengua catalana, organitzades sota els auspicis del GELA (Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades) a la UB el 2010. S’hi afegeixen dues aportacions molt sucoses i l’Acord sobre l’ús no sexista de la llengua, fruit del grup de
Ja no ha pogut aparèixer més a les tertúlies de Catalunya Ràdio ni als Matins de TV3. Ho explica amb claredat en una entrevista al darrer número de L’Avenç, una de les seccions més interessants d’aquesta publicació.Puc afegir que, des de l’entrada dels governs de CDC, les opinions dels oients tenen un accés molt més
Impressionant documental d’aquest cineasta valencià, en què es repassa la deriva blavera i anticatalanista tan ben dirigida des dels poders de l’estat -amb l’anuència, ai, de sectors locals. El País Valencià, i els Països Catalans, encara en pateixen les conseqüències: divideix i venceràs. Dijous passat, a la Filmoteca de Catalunya
e a saudade nâo descende de cada uma destas partes,mas és um sentido do coraçâo que vem da sensualidade e nâo da razâo e faz sentir às vezesos sentidos da triseza, os sentimentosque ao coraçâo pertencem, desordenanças da vontade. (d’Uma carta no inverno, 1)
Mancança famabsència del cosés la descripció de l’amorés un poema eròtic contemporani -estiu de 1963- (Fragment final del poema) (trad. de Josep-A. Ysern i Lagarda. Eds. 96, València, 2010)
DESPULLAT Tots els records imatges sentiments informacionsidees experiències que s’havien acumulat en mino s’uneixen no formen cap unitaten minomés de vegades flueixen vers mi fins a la vora de la meva memòria toquen la pellla toquen lleument amb ungles esmussadesNo mentiréni formo cap unitat he estat destrossat i despullatqui doncs s’inclinarà qui s’interessarà per aquests
TOT SÓN PREGUNTES Tot són preguntesque mai no tenen resposta.Tocat no sé per quina absurda màse sent un violí:l’arquet fa mal, d’això no n’hi ha dubte. Passem el dia en una vellataverna on la gent beu, on jo mateix becper allunyar molts àrids pensamentsque no tenen, però, cap mena d’importància. Es poden fer moltíssimes coses,que