Només el temps. Ni seny ni cor: el temps. L’allarguen les paraules. L’escurça el goig prop del no-gaire. Només el temps, camí de llums i d’ombres, al clos madur de vinyes i de blats. Potser ja som prou rics. (Dins Ombres, ed. Proa, 2000)
Amb aquest títol, el filòsof Víctor Gómez Pin fa una reflexió radical, amb un peu damunt Aristòtil i un altre sobre Marx. L’animal de pensament i de llenguatge que és l’ésser humà es mereix alguna cosa més que la misèria actual, que mina el seu temps de vida sense permetre l’accés universal al pensament lliure,
A diferència d’altres, no tinc pressa perquè es convoquin eleccions al Parlament de Catalunya. Una de les virtuts del 9 N va ser permetre de comptar-nos: no hi ha una majoria clara de partidaris de la independència. Han de madurar unes quantes coses en el sobiranisme, en la política catalana i en la política espanyola.
Ai, que la independència se’ns endarrereix! L’altre dia parlàveu d’un procés d’un any i mig. Ara, el vostre portaveu diu que no hi ha pressa, que podem esperar a fer eleccions el 2016. En què quedem? El calendari electoral com a arma electoral de partit. La llista única com a pretext per a no convocar
EPÍSTOLA SATÍRICA Y CENSORIA CONTRA LAS COSTUMBRES PRESENTES DE LOS CASTELLANOS, ESCRITA A DON GASPAR DE GUZMÁN, CONDE DE OLIVARES, EN SU VALIMIENTO No he de callar por más que con el dedo, ya tocando la boca o ya la frente, silencio avises o amenaces miedo. ¿No ha de haber un espíritu valiente? ¿Siempre se
Com deia en un post anterior, de vegades els equilibristes cauen, de tant passar la maroma. Això ha passat aquests darrers dies amb les desafortunades declaracions dels seus dos coordinadors, contraris a votar el 9N. La darrera i treballosa resolució del seu comitè executiu, que crida a la mobilització en totes les seves formes el
Les preses de posició públiques dels dos coordinadors d’ICV -coordinador i coordinadora, que no es diferencien gens ni mica- sobre la seva renúncia a participar en el 9N emetent un vot, posa, probablement, un punt i final a l’intent de fer un partit de síntesi entre diverses tendències del catalanisme. No ha aguantat les urgències
Quant de temps aguantaran els sobiranistes dins d’Iniciativa? S’estan posant les bases d’un PSC bis, que buscarà aliances amb Podemos i amb IU per arreglar-nos una Espanya federal als catalanets? Em temo que l’intent de síntesi original entre unionistes/ federalistes i sobiranistes/ independentistes s’ha esberlat contra les roques del 9N i la necessitat d’optar amb
Cridaners, entonaven himnes militars i cançons amb la paraula Espanya que martellejava insistent. De tant en tant, feien salutacions a la romana. Botaven dins el vagó i van arribar a travar una porta. Han baixat dues parades abans. No eren gaires, però volien fer-se sentir. El vagó ha recuperat la tranquil·litat. Anaven a la concentració
Aconseguirà Iniciativa passar la maroma entre federalisme i sobiranisme? No està del tot clar. Pot acabar descontentant uns i altres. Alguns en poden acabar ben farts, de tants equilibris. Tard o d’hora, s’haurà de definir.
Un assaig breu i clar sobre les característiques del nacionalisme espanyol, exemple de nacionalisme banal -o trivial, segons l’autor-. El pensament d’inspiració llibertària del professor de Ciència Política Carlos Taibo encara sense prejudicis la qüestió i n’ofereix una bona síntesi. Editat per La Catarata.
En un article al Diari de l’Educació, Jaume Funes reivindica la necessitat de revolucionar les tècniques pedagògiques a l’escola, malgrat les retallades i la precarietat en les condicions de treball. No s’està de clavar una estocada contra un “filòsof educador especialment estimat per la conselleria d’Ensenyament”, segons diu. És fàcil descobrir l’objecte de les invectives
[imatge de freepik.es] Els nostres Pasqual Maragall i Josep Lluís Carod-Rovira no van ser els únics que van tenir problemes per l’exhibició d’una corona d’espines. Més d’un segle abans, el genial novel·lista portuguès les fa passar magres al seu protagonista per causa d’aquesta suposada relíquia que porta de Terra Santa a la seva beata tia.
Les presons inquisitorials no van ser mai les presons fosques i secretes que hom imagina: estaven constituïdes per cel·les espaioses, lluminoses, netes i moblades. En molts casos, els presoners hi portaven els seus mobles, i es concedia sempre, a qui ho demanés, l’ús de llibres, de paper i de tot el que calia per a
El museu del futur no serà tant els objectes com els usos dels objectes. Crea més relats no el que més s’amaga sinó el que més dóna. Qualsevol cosa del futur anirà més cap a l’usuari i menys cap a l’objecte. És el món del més comú. És l’element artístic, en flux, en canvi continu,