En un article al Diari de l’Educació, Jaume Funes reivindica la necessitat de revolucionar les tècniques pedagògiques a l’escola, malgrat les retallades i la precarietat en les condicions de treball.
No s’està de clavar una estocada contra un “filòsof educador especialment estimat per la conselleria d’Ensenyament”, segons diu. És fàcil descobrir l’objecte de les invectives per als qui llegim els articles sobre educació a la premsa diària.
En diverses ocasions he comentat en aquest bloc textos de Gregorio Luri, que em sembla una persona clarivident que no sol incórrer en demagògies ni simplificacions. Tampoc no el situaria a l’esfera ideològica del partit governant.
És una disputa gremial? Una defensa corporativa dels pedagogs?
Els qui porten molts anys en aquest ofici estan cansats dels teòrics de l’educació que pontifiquen sense haver impartit mai gaires classes en una aula ordinària. Per aquest motiu em mereixen respecte les opinions argumentades del Sr. Luri. O les de Xavier Gual, també col·laborador del diari Ara, que es nota que trepitja i treballa a les aules.
Més pedagogia ha de significar menys pronoms febles? Cal carregar-se les assignatures? Em permeto de dubtar-ho. El Sr. Funes, d’altra banda, no concreta gens la seva proposta.
Coincideixo que és imperatiu que els docents puguin exercir la seva professió dignament. En les actuals condicions no està pas assegurat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!