La llengua catalana, estrangera al MACBA?

Per pura tafaneria, he assistit a un seminari obert sobre el pensament del psicoanalista Jacques Lacan al MACBA.

El conferenciant, al llarg de les quatre tardes que ha durat el seminari, ha anat exposant amb molta autoritat el pensament d’aquest intel·lectual, complex, metafòric i indirecte. Malgrat que ostenta un cognom ben català, que té accent català i que és professor de la Universitat de València, no he sentit pronunciar-li ni un sol mot en llengua catalana. Tampoc des del públic nombrós que omplia la sala, compost majoritàriament per estudiants universitaris.
Ignoro si hi havia persones que no entenguessin la nostra llengua, vingudes d’altres llocs de la península, però he tingut una desassossegadora impressió d’estranyament.
Hi ajudava el fet que l’auditori del MACBA és subterrani, sense obertures a l’exterior ni llum natural? Potser, sense saber-ho, tot baixant les escales que condueixen a la sala em traslladava a Madrid, a Saragossa, o tal volta a Sevilla, en lloc de romandre a la meva ciutat de Barcelona?
Seria concebible un fet com aquest a llocs com París o Madrid, sense anar més lluny? És possible que la llengua del país quedi tan radicalment marginada d’unes sessions culturals a la capital de Catalunya? La presentació del curs no ho advertia pas. El seu títol figurava en català.
Ha estat obra de la inèrcia, de la inconsciència?
En deixo constància per a la reflexió col·lectiva.
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *