El poema de Vinyoli que impressionà Enric Casasses

TOT SÓN PREGUNTES

Tot són preguntes
que mai no tenen resposta.
Tocat no sé per quina absurda mà
se sent un violí:
l’arquet fa mal, d’això no n’hi ha dubte. 

Passem el dia en una vella
taverna on la gent beu, on jo mateix bec
per allunyar molts àrids pensaments
que no tenen, però, cap mena d’importància.

Es poden fer moltíssimes coses,
que no són res, partint d’aquest principi:
tot és ara i res.

(a Encara les paraules, Eds. 62, 1973) 

(És el poema que obre el recull: El darrer vers coincideix amb el títol del poemari immediatament anterior, del 1970) 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *