Iannis Ritsos. Orestes

Escolta-la: encara no ha parat, no està cansada. És insuportable
en aquesta nit de Grècia, tan tèbia, tan serena,
tan independent de nosaltres, tan indiferent, que ens fa

sentir de gust. Som dins d’aquesta nit, la mirem des de dintre
i des de lluny alhora; la veiem ben nua,
fins a les més apagades veus dels grills,
fins als més petits estremiments de la seva pell negra.

(principi d’Orestes, dins Els Atrides, trad. de Joan Casas. Adesiara ed., 2014 -versió bilingüe)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *