Encara l’últim poema,
encara l’últim més
i prou, això vol dir
molt més que l’últim,
i vol dir, també, que encara continuo
sense acabar-me mai
ni jo ni la menja, el plat que em balla
davant dels ulls, i que em festegen
els famolencs atents, per si em deixava,
ja mig fred i eixut,
un bocí d’ànima recuita vora el tall
de tomàquet, l’ou dur i les quatre olives
negres mortes.
(Del seu últim recull Ningú més i l’ombra. Ed. Proa)