El bloc d'en Pere

Un documental sobre el 15 M a Madrid (amb una incursió al bàrbar desallotjament de la plaça de Catalunya -eh, conseller Puig?) fet per un senyor de vuitanta anys que avui ens ha visitat a la Filmoteca de Catalunya i ha emocionat el públic amb la càlida senzillesa de les seves paraules i amb la força i la capacitat de commoure de la seva obra.

Una hora de projecció sense veu en off que imposi el seu punt de vista. Fidel als seus ideals llibertaris -que avui en dia cobren nova força- el veterà director deixa que sigui la multitud anònima i revolucionària que parli i expressi els seus anhels, el seu patiment, la disconformitat, la indignació i la revolta.
Sona de fons la cançó Libre te quiero, que dóna nom a la pel·lícula i que pren la lletra d’un poema d’Agustín García Calvo, musicat i interpretat per Amancio Prada, que fa posar la pell de gallina tot acompanyant les imatges de la Puerta del Sol ocupada pel poble de Madrid.
Des dels inicis espontanis, incerts i esperançats, quan el director, que viu a prop de la plaça madrilenya, decideix filmar allò que s’esdevé de forma inesperada davant dels seus ulls, sense saber cap a on conduirà ni com acabarà -una d’aquelles vegades que irromp la història en la vida quotidiana de la gent, com remarcarà en la presentació de la pel·lícula- fins al desallotjament policial i la violència institucional i institucionalitzada que no estronca, però, el doll d’una nova consciència ciutadana que no para d’interpel·lar-nos i de recordar-nos que, si volem i gosem, podem ser els amos de les nostres vides.

Val la pena veure-la, emocionar-s’hi i pensar amb aquesta pel·lícula.