Gregorio Luri escriu avui a l’Ara sobre la necessitat d’una lectura lenta com a instrument de l’educació de l’atenció.
“La bona literatura no ens lliura els seus secrets sense esforç. Demana un hàbit de concentració lectora.” Invoca Nietzsche: “Un mestre de la lectura lenta. Posava com a model a imitar les vaques, perquè el bon lector sap remugar, donar importància als detalls, mastegar els dilemes de l’escriptura. El bon lector no té pressa.”
“La lectura lenta és el sagrament de l’humanisme. I molt em temo que només es pot practicar en el text imprès.”
En un estudi recent es mostra que els adolescents que només llegeixen textos electrònics no saben gaudir de la lectura lenta. “Possiblement ens falta una didàctica de la lectura lenta, que seria una didàctica inconfusible de l’atenció profunda.”
Conclou: “Crec que educar és, bàsicament, educar l’atenció i l’apetit. (…) ¿No és un contrasentit pretendre educar l’atenció relegant escolarment l’activitat que millor educa, la lectura lenta i profunda?”
No cal afegir-hi res més.