Un esdeveniment polític és una obertura de possibilitats polítiques.
L’Estat, el poder, pretenen tenir el monopoli de les possibilitats. El poder actual no ens demana que estiguem convençuts que ho fa tot molt bé, sinó que estiguem convençuts que allò que fa és l’únic possible.
Un esdeveniment polític és quelcom que fa sorgir una possibilitat que escapa al control dels possibles exercit pel poder dominant. De sobte, certa quantitat de persones -de vegades, masses de persones- comencen a pensar que hi ha una altra possibilitat. Es reuneixen per parlar-ne, formen noves organitzacions i eventualment cometen errors grossos, però això no és l’important. Aquestes persones fan viure la possibilitat oberta per l’esdeveniment.Les coses succeeixen d’aquesta manera en tots els ordres creatius. En un moment donat, apareix alguna cosa que transtorna el control de les possibilitats i la definició més general de l’Estat.L’esdeveniment transforma en una possibilitat allò que havia estat declarat impossible. El possible li serà arrabassat a l’impossible. D’aquí la consigna de Maig del 68: “Demaneu l’impossible!”
Acaba d’aparèixer una bona síntesi d’aquest pensador francès: La filosofía y el acontecimiento. (Converses d’Alain Badiou amb Fabien Tarby) a Amorrortu editores.
(Dedicat als decretadors d’impossibles)