Dirigida per
Michaela Kezele, d’origen serbo-croat,
aquest film tracta del tema dramàtic de la guerra dels Balcans, la darrera gran carnisseria que ha patit el nostre continent europeu, davant la passivitat -quan no la complicitat- de les gran potències i de la UE, per vergonya nostra.
La pel·lícula aconsegueix els seus objectius en els noranta minuts de metratge -una durada estàndard que a mi em plau especialment-: emociona i fa pensar.
Aquest cicle de cinema alemany a la Filmoteca, en el doble vessant de l’època de Weimar i la producció més recent, és d’allò més interessant.
Encara queden unes quantes pel·lícules, velles i noves, per projectar. Animeu-vos!
[imatge de fftd.net]