Edició de dissabte 27 de juliol:
Pàg. 3 del suplement Cataluña. Epígraf Murcia como Cataluña: “Cataluña ha pasado de ser una región europea industrial con mercado doméstico, a ser un país del Mediterráneo más, que ha competido por el turismo y la burbuja inmobiliaria. Murcia y Cataluña han jugado a lo mismo. Un Estado en Cataluña o Murcia aumentaría ventajas para una élite”. (No sabia que l’elit catalana fos tan ampla. També reconeix l’abast del sobiranisme català).
Una anàlisi una mica curta i simplificadora: segur que Catalunya és el mateix que Múrcia, o potser és el seu somni?
Pàg. 48: “habrá que explicarles el extravagante mecanismo por el que sus mayores se convencieron de que un obrero de la Seat de Martorell tiene més que ver con un banquero de Sabadell que con un obrero de la Renault de Valladolid” (Visca la demagògia. Que li preguntin a Josep Oliu què li sembla el procés sobiranista….) Conclou amb “ese oxímoron llamado nacionalismo de izquierdas”.
Pàg. 29, titular El Estado pierde casi todo lo dado a la banca. Després d’informar que Bankia ens costa més de 13 milions d’euros, i Catalunya Banc més de nou, en un subtitular es destaca que “En proporción al tamaño, Catalunya Banc es el que más costará al ciudadano”.
El País, vell amic de Catalunya i dels catalans …