Tothom hi diu la seva.
Podeu veure una antologia del pensament dominant a l’Ara de diumenge, a càrrec d’eximis professors que pertanyen en una gran majoria a l’àmbit anglosaxó, més aviat devots dels corrents neoliberals.
Contrasta vivament amb la visió dura, realista i concreta d’un honest professor de secundària publicada el dia abans en el mateix diari a les pàgines d’educació.
Compte que ens volen donar gat per llebre: ni la teoria dels lideratges -nova versió de l’autoritarisme de sempre-, ni la idolatria tecnocràtica -un d’aquells experts proposa sense immutar-se que se suprimeixi l’ensenyament de matèries tan inútils, segons ell, com les matemàtiques, la literatura o la història-, ni la ideologia de l’emprenedoria -si no té feina, inventi-se-la!-, ni l’escola com a lloc que forma bàsicament per ocupar un lloc de treball al qual ha d’estar adaptat l’individu, són programes de futur desitjables, ni en molts casos viables, si és que volem una ciutadania amb capacitat crítica i democràticament formada.
En salvaria, amb objeccions, la visió de Francesco Tonucci -que almenys adopta una perspectiva humanista que els altres no tenen- i, en part, la de Salvador Cardús.
P.D.: Escolto l’entrevista a TV3 amb la consellera d’Ensenyament i començo a sentir mentides: la consellera sap molt bé que les condicions laborals del professorat de secundària han retrocedit al 1980, i no pas al 2002, com gosa afirmar!
L’any 1980 el professorat que no impartia COU feia 21 hores de classe a la setmana. L’any següent es van reduir a 18 per a tot el professorat de batxillerat. Des de fa dos anys s’han tornat a incrementar fins a les 20 actuals.
I el BUP d’aleshores era un ensenyament no obligatori, no és pas l’ESO d’ara, molt més complexa -i esgotadora!
Ningú no descarta que s’incrementin les hores de classe fins a 21 per al curs que ve.