El bloc d'en Pere

El fil dels dies

23 d'abril de 2013
0 comentaris

La poesia d’Eudald Puig (1948-2013)

Obro els ulls. Són instants. Llambreigs.
La mà crema la fronda.
La dèria obsessa, obscena. El rictus
velant forces, vetllant.
No té nom la mirada. El séc.
Un àspid al solc sonda.
Lent martiri retut. La gropa.
Crit de peix. Els ulls. Friso.

No hi ha mai més, mai més.

(De La vinya cremada. Eds. 62, 1986)

[imatge de nuvol.com]

FINATS

La tomba de la mare, bella presència antiga;
quan a poc a poc desplegà les mans
i el nét fugia.

Que pèrfida, aquesta morosa calma
dels morts.
                     I quan se n’ajunten més d’un!

I saps que no ho podràs comprendre mai;
estrafolari sistema de caure,
una tarda, una nit, un dia.

Tan sols m’arriben guarismes i negres xifres.
Se’m van esmicolant els ulls.

(De Parc de gessamins, Ed. Empúries, 1987)


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.