No hi ha mai més, mai més.
(De La vinya cremada. Eds. 62, 1986)
[imatge de nuvol.com]
La tomba de la mare, bella presència antiga;
quan a poc a poc desplegà les mans
i el nét fugia.
Que pèrfida, aquesta morosa calma
dels morts.
I quan se n’ajunten més d’un!
I saps que no ho podràs comprendre mai;
estrafolari sistema de caure,
una tarda, una nit, un dia.
Tan sols m’arriben guarismes i negres xifres.
Se’m van esmicolant els ulls.
(De Parc de gessamins, Ed. Empúries, 1987)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!