Entrant al bosc immens d’Escandinàvia
vora el riu sant d’Escània, cap a Njura
en un mas solitari un vell conjura
per mi el seu món obert com una gàbia …
[imatge de Vilaweb.cat]
vaig escriure un romanço d’unes trenta
planes sobre els dos aires del morir-se
dit UNIVERS ENDINS (cosmoendoscòpia):
l’atac de cor senzill que et clava empenta
o el cranc amb el seu llarg reproduir-se…
mont cant de mort… perdut… i no en tinc còpia…
(Del seu darrer llibre, Diari d’Escània i Univers endins, ja comentat en aquest bloc)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!