Avui al migdia hem presentat el meu llibre Polítiques locals de joventut, criteris, eines i recursos. Ho hem fet darrera de la sala de plens de la Diputació de Barcelona i les 80 butaques disponibles gairebé s’han omplert. Gràcies. El llibre me l’ha editat la “dipu”, a través de la seva Àrea d’Igualtat i Ciutadania
Demà a les 12 del migdia tindré el gust i el plaer de presentar el llibre que he escrit per encàrrec de la Diputació de Barcelona i que vol ser un model general d’aplicació de polítiques locals de joventut. L’acte el presidirà la Diputada de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Imma Moraleda,
Suposo que més avall ja no es podia arribar, però el cas és que, després del desgavell descomunal a què es va veure abocada l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) abans de l’estiu passat i que va culminar amb una assemblea deconstructora el passat mes de setembre, sembla que el sentit
Baixo per la Rambla a quarts de deu del matí i em quedo absolutament sorprès quan veig mitja dotzena de mossos d’esquadra asseguts als bancs de les zones laterals, en posició indolent, eixarrancats, braços penjant, un d’ells espitregat i altres dos jugant amb la gorra tot llençant-la cap amunt. Quina imatge més galdosa, penso. Vint
Rebo un missatge de correu electrònic que em convida al debat. Magnífic. Repartiria petons, quan rebo propostes així. Es tracta de Manuel Cruz, que rescata un post meu motivat pel número de Barcelona Metròpolis dedicat a la societat civil i em fa saber que aquesta revista, ben dirigida per ell, acaba d’obrir espai web i bloc per
Surto al vespre a llençar les escombraries, carregat amb quatre bosses (rebuig, paper, plàstic i vidre, ves per on) i mentre camino per la vorera, veig una parella que discuteix, cinquanta metres més enllà, just davant dels contenidors als quals em dirigeixo. Els faig entre cinquanta i seixanta anys (sóc molt dolent endevinant l’edat de la gent)
Dijous passat vaig assistir a la presentació de Les catedrals del cotó, tercer lliurament de la sèrie de cinc llibres que Francesc Cabana està elaborant per explicar de forma gairebé novel·lada la història econòmica de Catalunya entre mitjans del segle XIX i mitjans del XX. La sèrie s’anomena Cent anys que van transformar Catalunya, i
Torno de Paris, sortosament després d’un cap de setmana d’esbarjo, i trobo als diaris els mateixos articles i cartes al director de sempre, amb queixes sobre brutícia, embussos, turisme, accessibilitat i transport públic a Barcelona. No cometré la imprudència de comparar la capital francesa amb la nostra capitaleta, però sí que aprofitaré, un cop més,
El proper divendres, 14 de novembre, es presentarà el meu llibre POLÍTIQUES LOCALS DE JOVENTUT. Criteris, eines i recursos, editat per la Diputació de Barcelona, a través de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania i de la seva Oficina del Pla Jove. L’acte tindrà lloc a Can Serra, seu de la Diputació de Barcelona, a la Rambla de
En cosa de tres o quatre dies rebo convocatòries per a uns quants esdeveniments de nivell internacional relacionats amb el món de les publicacions periòdiques, durant el mes de novembre, a Barcelona, i organitzats per entitats catalanes. El qui digui que, almenys en aquest sector, ens mirem el melic, és que és un ximple. Fem
Hi seran Toni Albà, Christian Atanasiu, Pablo Muñoz, Las Pestañas, Os sete magnificos mais un, Mago Miky, Fengari Titelles… i jo què sé! Un munt de gent, un any més, fent costat a la gent de Gong (GeaONG), una entitat de Pineda de Mar que no estalvia esforços per explicar la realitat dels més desfavorits,
Aquests dies està de moda dir pestilències dels buscadors de bolets. Certament, els darrers temps s’ha produït una revifada d’aquesta afició i els mitjans han contribuït cosa de no dir a la incorporació de nous boletaires a la nòmina d’usuaris del bosc. El fenòmen és evident, i és fàcilment constatable quan surts a la muntanya el cap
Joan-Francesc Escrihuela treballa als informatius de TVE Catalunya i ha comprobat efectivament que un tresor de la nostra memòria històrica està en greu perill de desaparició. Des dels inicis de la televisió a casa nostra, als mítics estudis de Miramar dels anys 50 i fins al canvi tecnològic de 1982, les notícies es rodaven en
Ahir es va inaugurar la restauració i reforma de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, després de gairebé tres anys d’obres ininterrompudes. La notícia és rellevant tant per la importància patrimonial i científica del centre com pel fet que simbolitza la culminació d’una etapa de recuperació i rellançament d’una institució sense la qual no es pot
Tothom ho diu. Un dels canvis més destacables de la biblioteca de l’Ateneu després de la restauració i reforma és la seva nova lluminositat. Els qui la coneixien de fa anys en tenen un record fosc i llòbreg, amb un punt de misteri, atractiva per suggerent però decebedora per opaca. Ara, en canvi, un savi sistema d’il·luminació