VARIACIONS

Aquest migdia hem inaugurat la restauració i reforma de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès. Hem comptat amb l’alcalde Hereu, amb el conseller Tresserras, amb el diputat Carles Ruiz i amb el President Maragall. Tot un luxe, no hi ha dubte. Es respirava l’ambient de les grans ocasions i hi havia una punta d’emoció en les paraules i en les cares de tothom. La feina a la que avui hem donat carta de naturalesa suposa probablement la reforma i actualització més important de l’entitat en cent anys, tant per la significació i valor del servei i dels espais remodelats, com pel seu contingut, vital per a l’Ateneu i la seva activitat, però també per al tremp cultural i intel·lectual del país. L’acte ha estat lluït i, tot i que encara falta la festa que farem aquesta tarda amb els socis i visitants de l’Ateneu, hem tingut la sensació real que avui obriem una porta a canvis i a millores que ja no tenen marxa enerera. Però avui no em ve de gust fer la crònica de l’acte. Ho sento pels curiosos (potser ja hi haurà ocasió de comentar les anècdotes de la jornada més endavant), però avui només tinc ganes de donar les GRÀCIES. Sí, així, en majúscules: GRÀCIES. Gràcies pel privilegi de poder treballar en una institució com aquesta, vital per a la història del país i amb la ferma aspiració de recuperar el tremp que tingué en altre temps, actualitzat i adaptat als nous dies, però igualment remarcable. Gràcies per aquest privilegi impagable i gràcies per moltes altres coses.

Gràcies per poder tenir un despatx que s’obre damunt del magnífic jardí romàntic de l’Ateneu. Gràcies per treballar a les ordres d’una personalitat de les que ja no s’estilen, Oriol Bohigas. Gràcies per compartir treball i esforços amb tota la junta directiva, carregada de noms i persones que compaginen rellevància pública i capacitat intel·lectual, però sobretot, pel suport rebut en els moments més complicats, a Joaquim Coll i a Ester Escudero.

I gràcies a tots els treballadors d’aquesta casa estupenda. A tots, sense excepció. I ara deixeu-me que faci una cosa que pràcticament no es fa mai. Els vull enumerar tots, perquè ells són també part viva de l’Ateneu i, en bona mesura, la seva ànima. Amb tots he compartit esforç i, malgrat les diferències que amb alguns s’han produït, tinc la certesa d’haver compartit un objectiu i un anhel: la millora de l’Ateneu i el desig de perpetuar-lo amb plena vitalitat.

Si algú considera un avorriment aquesta llista, que no la llegeixi. Avui sacrifico la legilibilitat del meu bloc a l’homenatge personal als amics i als treballadors.

Són la gent de programació cultural, amb l’Enri Pérez (hi ha algú al món que rigui més que ella?), la Jordina Prats (no se la veu, no se la nota, però sempre hi és) i la Montserrat Franquesa (ordre, classe, bonhomia, saber estar, tranquil·litat). Són les nostres fotògrafes, la Carme Esteve (no hi ha encàrrec impossible per a ella) i la Judit Contreras (tot terreny i a tothora). És també el Dani Corominas, tot un projecte d’expert en relacions internacionals que ha decidit ajudar-nos a ordenar el nostre sistema incipient de comunicació. Són la gent d’administració, la Judith García (silenciosa i eficaç), l’Àngels Anguera (el nostre rigor comptable, patidora per la feina ben feta), la Montse Llansola (la nostra cara per al públic i els socis). Són la gent de la biblioteca, amb en Ferran Burguillos (un nervi, un pencaire, un bibliotecari les 24 hores del dia), la Marta Bilbeny, la Laura Nieto, la Montse Caparrós, la Nuara López, la Margarida Massó, en Lluís Barràs, la Merche Blanco, en Sergi Montes, en Lluís Vicente, l’Anna Nicolau, la Laia Amorós i l’Elena Álvaro. La gent de consergeria, amb en Josep Albaladejo (paciència, santa paciència), l’Andrés Gracia, la Montse Roig, la Manoli Cuesta, en Manel Pradas, en Pere Cussola, en Toni Yebra, el Florentino Merino i en Josep A. Márquez (el nostre àngel de la guarda norcturn). És, també, la Cristina Carrasco (conservadora de l’edifici però també del bon rotllo), l’Oriol Santiago (és que ho saps fer tot, tu?) i en Pedro Marbella. Són la gent de l’Escola d’Escriptura, amb els inesgotables Pau Pérez i Jordi Muñoz (o era Pau Muñoz i Jordi Pérez?) i la nostra mussa literària, Míriam Garcia. I no ens oblidessim de la família Teixidor, ànima del bar de l’Ateneu, amb l’Àngel, la Paquita i en Jordi, però sense oblidar el nostre cambrer filòsof, psicòleg, crític literari, tertulià…. l’Antoni.

Gràcies, gent. És un privilegi treballar a l’Ateneu. Però també ho és fer-ho amb vosaltres. De feina ens en queda molta, però no faltaran mans ni talent per fer-la.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!