Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

9 d'octubre de 2009
6 comentaris

Pau Alabajos · «València, 9 d?Octubre»

Avui 9 d’octubre es commemora la diada del País Valencià, en record del dia de l’entrada de les tropes del rei Jaume I a ciutat de València. Des d’aquí al bloc sempre hem donat suport a la lluita cultural,  lingüística i la recuperació nacional del País Valencià. També ho he fet des del programa radiofònic Lletres Ebrenques, d’Antena Caro Roquetes (96.0 fm).

http://www.independentisme.org/images/Adhessiu%20Paisos.jpg

En homenatge a tots els homes i totes les dones que defensen la cultura
catalana a les comarques meridionals del país, no sempre baix
condicions dignes, he cregut oportú oferir als usuaris del bloc avui un
 podcast que
va elaborar l’amic i editor Jaume Llambrich per a l’esmentat programa,
en què teníem com a convidat el cantant de Torrent (L’Horta), Pau
Alabajos, també blocaire a mesvilaweb. Jaume va acceptar un xicotet repte, recitar la lletra d’una cançó (doncs normalment el que acostuma a passar és que es cante el text d’un poema).

Es tracta de la lletra d’una cançó de Pau Alabajos, «València 9 d’octubre», del disc Teoria del caos. Va voler destacar  el so de les dolçaines de la muixeranga (l’himne oficiós del País Valencià). El blocaire calero no es va poder estar de retre un xicotet homenatge al nostre instrument (fet de fusta de ginjoler o de boix?), que també se sent per les nostres Terres de l’Ebre, i va incorporar-lo al podcast gràcies a Xavier Richard. La música que sentireu més endavant al podcast és de Burning Babylon, concretament la cançó «Dance Mi Dub». Espero que us agradi a totes i a tots, i fixeu’s amb la lletra reivindicativa.

Només em resta desitjar a tothom una magnífica diada i a seguir treballant per la identitat cultural i nacional del País Valencià i de la resta dels Països Catalans. I segur que el podcast serà del vostre gust, com tots els que elabora brillantment Jacme Llambrich.

València, 9 d’octubre
Sonen les dolçaines
en el carrer Sant Vicent,
més de quinze-mil persones
volen fer sentir la veu.
Les paraules cobren força,
hem fet nostra la ciutat,
ja s’enlairen les banderes
per damunt dels nostres caps.

Missatges d’esperança
en els càntics de la gent,
el futur és patrimoni
de qui creu en el present.
És tan fàcil contagiar-se
de l’eufòria dominant,
bastirem els nostres somnis
sense por a flaquejar.

És València, 9 d’Octubre,
no podran fer-nos callar,
cridarem amb tantes ganes
que l’asfalt tremolarà.

Caminem com sempre,
avançant contracorrent,
la revolta és quotidiana
i n’hi ha molta feina per fer.
Salvarem tots els obstacles,
és qüestió de voluntat:
construirem una utopia
amb les nostres pròpies mans

Redreçarem la història,
emprendrem un nou camí,
girarem la vista enrere,
lluitarem contra l’oblit.
Aprendrem de les errades
que hem comés en el passat,
escriurem en les façanes
que estem farts de claudicar.

icon for podpress  Pau Alabajos: Hide Player | Play in Popup | Download

  1. Ho sent molt, emigdi, però he de corregir-te. aquesta data ens va ser imposada pels sectors espanyolistes com a festa nacional, enlloc del que era més conegut: el 25 d’abril (batalla d’almansa). Aquesta és oficial i no té cap gràcia, nomès que si cau bé pots fer pont. Calia no semblar-se als catalans del nord del sènia que també tenien una data semblant, l’11 de setembre (caiguda de barcelona) i agafarem un data diferent per desactivar els moviments nacionals.

    records
    vicent

  2. la muixernga és molt emotiva però a nivell sinfònic l’himne oficial, és molt bo, malgrat “el per ofrenar noves glories a Espanya” 

     tal com diuen és més reivindicativa el 25 d’abril, però crec que esta data és una mostra de l’origen català del País valencià, que neguen els blavers i espanyols

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!