Ai, Elvira, on t’han ficat?

Que Elvira Lindo no sigui una escriptora d’excessives qualitats i que com a periodista sigui fluixa, fluixeta, no sembla que afecti poc ni molt la multitud de veus indignades amb la seva elecció com a pregonera de les festes de la Mercè. El pecat fonamental és que es declari cosmopolita tot parlant en castellà (els qui la rebutgen diuen "espanyol") i que faci bandera del seu amor per Madrid. Una part dels crítics consideren que el pregó del cap i casal de Catalunya s’ha de fer en català, uns altres expressen la seva fòbia antisocialista personalitzant les crítiques en el regidor Carles Martí, culpable del sacrilegi, i altres aprofiten la falta d’encert en la tria per fer oposició immisericorde. A mi tampoc no em fa gaire el pes que aquesta senyora tant estupenda (en sentit figurat, no us penseu) sigui la pregonera de la ciutat durant la festa major, però no pas per les raons que esgrimeixen la majoria de crítics, sinó senzillament, perquè penso que en cap de les seves pressumptes ocupacions fonamentals conegudes (escriptora, periodista, guionista) no excel·leix suficientment com per rebre l’alt honor de ser escoltada en el Saló de Cent.

Allò que em preocupa no és que es critiqui l’elecció perquè jo també ho faig. Allò que em deixa astorat són les raons que es fan servir. És una trista manera de defensar la llengua afirmar que el pregó de la Mercè s’ha de fer sempre en català, és patètic rebutjar una pregonera perquè s’estima Madrid, és absurd dir que el cosmopolitisme a Catalunya no es pot expressar en castellà (perdó, en espanyol). A mi no m’agrada que l’Elvira Lindo sigui la pregonera perquè penso que no té prou nivell. Però em sembla que la falta de nivell és escandalosament present també en la majoria de crítiques que he sentit i llegit.

Penso que una elecció errònia o poc ajustada del pregoner d’una festa major mai no hauria de suscitar una campanya com la que s’ha engegat. Per molt que s’adreci a l’ajuntament o als seus responsables polítics, al cap i a la fi, el que estem fent és rebutjar la possibilitat d’una persona a expressar-se en públic quan ha estat amablement convidada a fer-ho. Si la persona triada no és una delinqüent, no atempta contra la seguretat pública, no insulta, no contradiu valors elementals de la nostra societat, no fa res prohibit per la llei ni (ai las!) fa res que prohibeixin les ordenances municipals sobre el civisme (guapa, aquesta, eh?), no mereix que se la maltracti d’aquesta manera.

El meu sancta santorum del periodisme en la blogosfera catalana, Saül Gordillo, enllaça en el darrer article del seu bloc amb diversos espais d’oposició a l’elecció de la pregonera. Els he repassat, i en cap d’ells no he trobat justificació suficient per engegar una campanya d’aquest tipus. Acabo de repassar la llista dels darrers anys de pregó, i hi he trobat noms com el de Fàtima Mernissi, Robert Hughes, Yehdi Menuhin o Tarik Kupusovic (alcalde de Sarajevo), entre d’altres. En tots ells trobo l’excel·lència en la seva activitat fonamental o una significació especial en la seva relació amb Barcelona (l’alcalde bosnià) i trobo adequat que se’ls ofereixi el micròfon. I en cap cas, la llengua d’expressió dels afectats no és el català. I no se m’acut que aquesta sigui una raó per refusar-los. Elvira Lindo tampoc no s’expressa en català i tampoc no penso que per aquesta raó l’hàgim de refusar. Ara bé, la madrilenya, en cap cas s’acosta ni de lluny al grau de significació intel·lectual o cultural de la llista que he citat més amunt. I aquesta sí que és una bona raó per pensar que no és la persona adequada.

He trobat a la xarxa una sarcàstica descripció del recorregut i dels mèrits de la Lindo. L’autor de la descripció es queda ben a gust. Tot i que un pèl desmesurades, comparteixo essencialment les seves crítiques, que venen a dir, bàsicament, que la senyora no té nivell.

En qualsevol cas, tampoc no crec que calgui refusar el pregó d’Elvira Lindo. L’elecció no ha estat bona, però tots som fal·libles o tenim gustos ben diversos sobre literatura i periodisme. Tot és opinable i criticable. I, si voleu que sigui sincer, tinc ganes que la Lindo faci el seu pregó per veure què diu i fonamentar una mica més la meva opinió sobre els justets mèrits intel·lectuals de la senyora. Que, això sí, mereix tots els meus respectes.

I menys respecte que ella em mereixen els que la refusen com a pregonera perquè no ho farà en català.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *