VARIACIONS

El món segons Pep Montes

26 de desembre de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Nadal calidoscòpic

Podríem despullar el Nadal de tota significació religiosa i fins i tot de tota tradició laicitzada i encara li treuríem suc. La família extensa avui s’ha tornat a reunir al voltant d’una taula, i en una crònica d’urgència puc referir novetats que si no han estat concebudes per ser publicitades durant el dia de Nadal, bé mereixerien ser conservades a la rebotiga tot l’any per passar a ocupar l’aparador just en un dia com aquest.

S’ha afegit a la colla familiar un noi de Nova Zelanda, nova parella d’una de les components de ple dret del grup. Anglès transoceànic, quatre frases en castellà i sorpresa constant per l’orgia gastronòmica; galets, carn d’olla, pollastre de pagès i turrons a pler. Algú ha intentat explicar-li la nostrada tradició del caganer i del caga-tió, però ha fracassat estrepitosament i, a més, em temo que ha transmès una deplorable imatge de la nostra quotidianitat escatològica. Un altre membre conspicu ha anunciat el proper canvi de feina per fer un salt qualitatiu en les seves responsabilitats. Aplaudiments, felicitacions i brindis. Un altre ha fet saber, no sense debat familiar, que d’aquí a pocs mesos es liarà la manta al cap, deixarà la feina i es dedicarà a viatjar arreu del món, saquejant els estalvis acumulats, vivint de la renda d’una propietat previsorament incorporada al seu patrimoni, i fent passar la crisi amb la distància del qui no necessita feina per superar-la. Com per animar-lo, la vetllada ha culminat quan s’ha engegat un monitor i hem visionat fotografies excelses del Japó i del Marroc, darrers destins del viatger-aventurer del clan, i com qui no vol la cosa, s’han colat píxels pretèrits de Xile, Argentina, Namíbia i el Pakistan.

Ens hem trobat a les dues de la tarda per dinar. Hem marxat a les deu de la nit. Els més petits ja dormien en postures inversemblants al sofà, les converses s’havien multiplicat en petits grupets, i els efectes etílics d’un bon Knockando malta i del vodka finlandès havien fet passar la xerrameca per tots els estadis possibles d’excitació, des del més elevat al més subterrani. A la fi, quan ens hem encabit al cotxe per tornar cap a casa ens hem recordat que estem sense bolquers, i gràcies a això hem sabut que ni tan sols les botigues d’horari intempestiu de les gasolineres obren el dia de Nadal i que les botigues dels pakistanesos (moderns colmados) del carrer de casa no ofereixen aquest producte d’extrema necessitat.

Que tingueu un feliç Sant Esteve.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!